Mercato del Born : un inedito percorso di ricerca : il cantiere, il restauro, gli scavi archeologici

Indice

Capitolo primo. Barcellona tra Settecento e Ottocento

1.1. La ciutat atacada alla fine del XVII secolo

1.2. Le ripercussioni della guerra di successione spagnola

1.3. L’assedio del 1714 e la reggenza di Filippo V

1.4. La Cittadella e la città

1.5. A cavallo di due secoli

Capitolo secondo. Il liberalismo come forma urbana

2.1. La ridistribuzione dell’attività produttiva e la modifica liberale

2.2. Il passaggio industriale

2.3. La necessità di un ampliamento

2.4. Le proposte

Capitolo terzo. L’Eixample. il derribo della Cittadella e l’Esposizione Universale: elementi di una città borghese

3.1. Premesse per una città borghese

3.2. La dialettica urbana dell’ Ensanche

3.3. Il caso di Barcellona

3.4. Il piano di Ildefonso Cerdà

3.5. Il derribo della Cittadella

3.6. L’Esposizione Universale di Barcellona (1888)

Capitolo quarto. I mercati di Barcellona, come simbolo funzionale e

architettonico

4.1. I mercati spagnoli

4.2. Il sistema dei mercati di Barcellona (1836-1900), da mercato

«aperto» a mercato «chiuso»

Capitolo quinto. Il mercato del Born. cronologia di un’architettura

5.1. Il significato etimologico

5.2. Un’architettura commerciale che guarda all’Europa

5.3. Il progetto del 1873-1875, tra scelte progettuali e costi

5.4. Josep Fontseré i Mestre

5.5. La nascita del mercato centrale majorista e la chiusura del Born

5.6. Cosa fare del Born? La stampa risponde

Capitolo sesto. Gli interventi e le proposte architettoniche

6.1. Lo studio d’attuazione (1970)

6.2. Il restauro degli anni Settanta

6.3. La biblioteca pubblica

6.3.1. La proposta vincitrice (1998)

6.3.2. Lo studio di fattibilità (2002)

6.4. Sotto il mercat del Born

6.4.1. La cronologia degli scavi

6.4.2. I reperti si raccontano

6.5. L’intervento di restauro (2007-2011 )

6.6. Il progetto per il Centro Culturale (2005-2012)

Regesto storico della fabbrica

Bibliografia

Sitografia

Abbreviazioni

Miguel Garría y Roca, Plano de la ciudadela de Barcelona - Memorias, 1862.

José Fontserè y Mestre, Ante-proyecto para la construcción de un jardín ó parque y de museos para la Ciencia, el Arte y la Industria en la actual Ciudadela, 1868.

Salvador Sanpere y Miguel, Los terrenos de la Ciudadela, Imprenta de Henrich y Comp. En Comandita, 1911.

Federico Rahola y Trémols, Comercio de Cataluña con América en el siglo XVIII, Artes Graáficas, 1931.

Fabián Estapé, Vida y obra de Ildefonso Cerdà, Istituto de Estudios Fiscales, 1968.

Josep Emili Hernádez-Cros, Xavier Pouplana, La Ciudadela, in «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 86, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, novembre-dicembre 1971, pp. 24-31.

Carlo Aymonino, Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna, Gili, 1972.

Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva historia, La formado d’una gran ciutat (1887- 1975), Documents de cultura, 1972.

Salvatore Dierna, Il “Plá Cerda” ed il processo di formazione della città moderna a Barcellona, prima parte, Rassegna dell’Istituto di Architettura e Urbanistica, numero 29-30, agosto- dicembre 1974.

Salvador Tarrago i Cid, La urbanización de los terrenos de la “ominosa” ciudadela, in «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 101, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, marzo- aprile 1974, pp. 28-37.

Paolo Sica, Storia dell'urbanistica: l'Ottocento, La terza, 1977.

Gruppo 2C, La Barcellona di Cerdà: elementi dell’Ensanche e costruzione dell’isolato, in «Lotus», n. 23, 1979, pp. 74-94.

Miquel Vidal, El parque de la ciudadela, entre el romanticismo y la “renaixenga”, in «Arquitectura Bis» n. 40, luglio-ottobre 1981, pp 14-17.

Claude Mignot, L’architecture au XIX siècle, Moniteur, 1983.

Francisco Javier Monclús, Una introducción a la historia urbana: Barcelona, siglos X-XX, Urbanística l, ETSAV, 1984.

AA.VV., Inicis de la urbanistica municipal de Barcelona, mostra dels fons municipals de plans i projectes d’urbanisme 1750-1930, Ajuntament de Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona, 1985.

Albert Garcia i Espuche, Manuel Guàrdia i Bassols, Espai i societat a la Barcelona pre- industrial, Edicions de la Magra, 1986.

Grau Lopez, Les batalles per l’Eixampla, in «Exposició universal de Barcelona, llibre centenari, 1888-1988», L’Avenç, 1988.

Grau Lopez, El parc de la Ciutadella, un trionipuntual, in «Exposició universal de Barcelona, llibre centenari, 1888-1988», L’Avenç, 1988.

Enric Tous i Carbó, Josep Maria Fargas I Falp, L’urbanisme, impulsion de la ciutat moderna, in «L’exposició del 88 i el nacionalisme català», Fundaciò Jaume I, 1988.

Xavier Fabré i Carreras (a cura di), Arquitectura i ciutat a /'exposició universal de Barcelona 1888, UPC, 1989.

Lluis Permanyer, De Ciutadella odiada a parque estimado, in «La Avanguardia magazine», dicembre 1990.

Pierre Vilar, Les transformacions agràries del segle XVIII català. De l'impuls de les forces Productives a la formació d'una burgesia nova, in «Catalunya dins l’Espanya moderna», Edicions Curial, vol. Ili, 1990.

Luigi Latini, Le “stagioni” della cittadella di Barcellona: paesaggio e marginalità urbana nella

Costruzione del primo parco urbano della città, in «Storia urbana», anno XVI, n. 60, luglio-settembre 1992, pp. 117-146.

Roger Alier, El desplegament de la ciutat manufacturera: 1714-1833, in «Historia de Barcelona, vol. 5», Enciclopédia Catalana, 1993.

Manuel Guàrdia, Francisco Javier Monclüs, José Luis Oyón (a cura di), Atlas histórico de ciudades europeas, Peninsula Ibèrica, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994.

Albert Serratosa i Palet (a cura di), Cerdà, ciudad y territorio, una visión de futuro, catalogo della mostra, Cerdà, Fundaciò Catalana per la Recerca y Generalitat de Catalunya Departament de Politica Territorial i Obres Publiques, 1994-95.

Antonio Lopez de Aberasturi (a cura di), Ildefonso Cerdà, Teoria Generale dell’Urbanizzazione, Jaca Book, 1995.

Teresa Abelló, La ciutat industriai: 1833-1897, in «Historia de Barcelona, vol. 6», Enciclopédia Catalana, 1995.

Cesare De Seta, La Città europea dal XV al XX secolo: orìgini, sviluppo e crisi della civiltà urbana in età moderna e contemporanea, R.C.S. Libri & Grandi Opere, 1996.

Ferrari Sagarra i Trias, Barcelona ciutat de transició (1848-1868), El projecte urbà a través dels treballs de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, Institut d’estudis catalans, 1996.

Leonardo Benevolo, Storia dell’architettura moderna, Laterza, 1999.

Renato De Fusco, Storia dell'architettura contemporanea, Laterza & Figli, 2000.

Joan Busquets, Barcelona, la costrucción urbanistica de una ciudad compacta, Ediciones del Serbai, 2004.

Antoni Nicolau (a cura di), Abajo las murallas, 150 anys de l’enderroc de les muralles de Barcelona, catalogo della mostra, Museu d'Història de la Ciutat e Ajuntament de Barcelona, 2005.

Oriol Bohigas i Guardiola, La doble lligó de l’enderroc, in Antoni Nicolau (a cura di), «Abajo las murallas, 150 anys de l’enderroc de les muralles de Barcelona», catalogo della mostra, Museu d'Història de la Ciutat e Ajuntament de Barcelona, 2005.

Albert Balcells (a cura di), Història de Catalunya, La estera de los libros, 2006.

Albert Garcia Espuche (a cura di), La ciutat del Born: economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Ajuntament de Barcelona, 2009.

Guido Zucconi, La città dell’Ottocento, Laterza, 2010.

Kenneth Frampton, Història critica de la arquitectura moderna, Gili, 2010.

Joan Prados Tizón, Eugenio R. Serrano de Casanova i l'Exposició Universa! de Barcelona, in «Quaderns del seminari d’història de Barcelona», n. 25, 2010.

Simonetta Ciranna, Gerardo Doti, Maria Luisa Neri, Architetture e città nell’Ottocento: percorsi e protagonisti di una storia europea, Carocci, 2011.

Maria Fiore, Barcellona 1858-1888. Il parco della Cittadella. Il decoro urbano nella città borghese nel progetto di Carlo Maciachini, Tesi di laurea magistrale, Politecnico di Torino, Il Facoltà di Architettura, a.a. 2011-2012, relatore Annalisa Dameri.

Amèlia Foraster i Serra, Entorn dels mercats barcelonins a la segona meitat del segle XIX, in «El pia de Barcelona i la seva història, actes del I Congrés d’historia del pia de Barcelona, 12- 13 novembre 1982», Edicions de la Magrana, 1984, pp. 493-495.

Beltrand Lemoine, Le Halles di Parigi, la storia di un luogo, le peripezie della ricostruzione, la successione dei progetti, l’architettura di un monumento, Jaca Book, 1984.

Rosa Maria Garcia Diìomènech, Mercats de Barcelona a la primera meitat del segle XIX, in «Historia Urbana de Barcelona. Actes del II congrés d’Història del Pia de Barcelona», Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d’Història, dicembre 1985, (1990), II, pp.191-207.

Danielle Provansal, Melba Levick, Els mercats de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Regidoría d’Edicions i publicacions, 1992.

Esteve Castañer i Muñoz, Elements tradicionals i renovadors en els primers projectes de mercats de ferro a Barcelona (1848-1873), Miscel lània, Butlleti del Museu Nacional d’Art de Catalunya, febbraio 1994.

Cristina Carrasco (a cura di), Tiempos, trabajos y género, Universität de Barcelona, 2001, p. 109.

Esteban Castañer, La arquitectura del hierro en España: los mercados del siglo XIX, Monografías de la Real Academia de Ingegneria, 2004.

Pedro Navascués Palacio, Arquitectura e Ingeniería del hierro en España (1814-1936), Fundación Iberdrola, 2007, pp. 227-259.

Carlos Alberto Cacciavillani, L’ingegneria del ferro nei mercati del XIX secolo a Barcellona, in «atti del convegno di Storia dell’lngegneria», organizzato dall’Associazione Italiana di Storia dell’Ingegneria, svoltosi a Napoli dal 7 al 9 aprile 2008, p. 1165.

Manel Guàrdia, José Luis Oyón, La formació del modem sistema de mercats de Barcelona (1874-1921), in «Quaderns del seminari d’història de Barcelona», n.20, giugno 2008.

Carlos Alberto Cacciavillani, L’ingegneria del ferro nei mercati del XIX secolo a Barcellona, atti del convegno di Storia dell’Ingegneria, organizzato dall’Associazione Italiana di Storia dell’Ingegneria, svoltosi a Napoli dal 7 al 9 aprile 2008, p. 1165.

Manuel Guàrdia I José Luis Oyón, Fer ciutat a través deis mercats Europa, segles XIX IXX, MUHBA e Ajuntament de Barcelona, 2010.

Esteban Castañer, La difusió dels mercats de ferro a Espanya (1868-1936), in «Fer ciutat a través dels mercats Europa, segles XIXIXX», MUHBA e Ajuntament de Barcelona, 2010.

Il mercato del Born, dalle origini ai giorni nostri

Juan Pedret Muntañola, Una realidad artistica que emerge y un apoyo econòmico que desaparece. Falta un pian para el Barrio de Ribera, «La Vanguardia», 21-3-1970.

Pere Nicolau Bover, Jordi Romeu, Noticia de la Escuela de Arquitectura, in «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 79, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, 1970, pp. 73-74.

José María Puig de la Bellacasa, Cierre del Borne después de casi un siglo de vida, in «La Vanguardia», 8-8-1971.

AA.VV., Conversión del Borne en mercado de flores y jardinería. Recomandacion del Consejo Asesor de Bellas Artes, tras una vista a diversos monumentos de Barcelona, in «La Vanguardia», 18-11-1973.

Salvador Tarrago i Cid, Josep Fontseré i Mestres, in «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 100, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, gennaio-febbraio 1974, pp. 19-20.

Salvador Tarrago i Cid, La urbanización de los terrenos de la “ominosa” ciudadela, ¡n «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 101, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, marzo- aprile 1974, pp. 28-37.

Enric Soria Badia, Jordi Garcés Brusés, Estudi d'actuació arquitectónica dins un recinte veli: el mercatdel Bom, in «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 108, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, marzo 1975, pp. 32-37.

Pedro Espinosa, El Born: Restauración de un mercado del siglo XIX en Barcelona, in «lanus n.0», maggio-giugno 1980, pp. 27-45.

AA. VV, El grupo francés FNAC ofrece convertir el Born en un supermercado cultural para rescatarlo del ostracismo, in «El País», 15-3-1990.

AA. VV., Urbanismo veta la reconversión comercial del Born, in «El País», 12-3-1991.

Lluís Permanyer, La del Born fue nuestra plaza mayor, in «La Avanguardia magazine», febbraio 1993.

Antoni Boada, Del Born a Mercabarna historia deis gremis de majoristes de fruites i hortalisses de Barcelona i provincia, Sabadell Ausa, 1996.

Enric Soria, Rafael de Cáceres, Concurso de ideas arquitectónicas para la restauración y rehabilitación del Mercat del Born para sede de la Biblioteca Pública del Estado (memoria), 1998.

Enric Soria, Rafael de Cáceres, Restauración y rehabilitación del mercado del Born para sede de la Biblioteca pública de Estado, in «1999: urbanismo en Barcelona», Sector de Urbanismo, Dirección de Servicios Editoriales, Ayuntamiento de Barcelona, 1999.

Josep Maria Montaner, Biblioteca en el Born, in «El País» 09-7-1999.

AA. VV, El antiguo Mercat del Born de Barcelona, in «El Periódico», 13-3-2000.

Mauricio Bernal, La trasformación del antiguo mercado de la Ribera - La biblioteca del Born abirá en el 2005, in «El Periódico», 13-3-2001.

Pere Lluís Artigues Conesa, Antoni Fernández Espinosa, Memòria de la intervención arqueológica en el Mercado del Born de Barcelona, vol. 1 Text, Codex Arqueología i Patrimoni, data degli interventi: novembre 2001 - aprile 2002, Centre de Documentació, Servei d'Arqueologia, Instituí de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2001-2002.

Pere Lluís Artigues Conesa, Antoni Fernández Espinosa, Memòria de la intervención arqueológica en el Mercado del Born de Barcelona, vol. 2 Text, Codex Arqueología i Patrimoni, data degli interventi: novembre 2001 - aprile 2002, Centre de Documentació, Servei d'Arqueologia, Instituí de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2001-2002.

Manuel Marti Lamiel, Ruinas medievales, in «El Periòdico», 30-1-2002.

Laura Guerrero, La biblioteca imposible, in «El Periòdico», 01-4-2002.

Àlex Garcia, Dos hipótesis para conjugar biblioteca y arqueología, in «Vivir en Barcelona-La Vanguardia», 26-4-2002.

AA. VV., Aval sobre el uso cultural, in «El Periódico», 29-6-2002. Agusti Fancelli, Catalina Serra, Acuerdo para ubicar la biblioteca fuera del Born, in «El País», 09-10-2002.

Joaquim Coca, Sòria i de Càceres : la biblioteca al Born és possible, in «Informació i Debat», ottobre 2002, pp. 14-17.

Elena Castells, Fernández Diaz pide “plenas garantías"para que no se repita el caso del Born, in «Vivir-La Vanguardia», 23-05-2003.

Joaquim Coca, Restes del Born: un espai d'història i memòria, in «Informació i Debat», marzo 2003, pp. 26-27.

AA. VV., Pacto sobre la biblioteca de la estación de Franga, in «El Periódico», 22-7-2006.

Rafa Càceres, Born dead "nacido muerto": el patrimonio y los ciudadanos, in «Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme», n. 252, Col-legi d'arquitectes de Catalunya, inverno 2006, pp. 156-157.

Antoni Fernández Espinosa, Emiliano Hinojo García, Memoria de la intervención arqueológica a lAntic Mercat del Born, vol. 1 Text, Codex Arqueología i Patrimoni, data degli interventi: marzo-novembre 2005, aprile-maggio 2006, giugno-settembre 2007, redatta aprile 2008, Centre de Documentació, Servei d'Arqueologia, Instituí de Cultura, Ajuntamenf de Barcelona, 2005-2006.

Enric Sòria, Rafael de Càceres, Mémoria del projecte d’execució de rehabilitació del edifici del mercat i estructura de l’obra nova, dicembre 2008.

Albert Garcia Espuche (a cura di), La ciutat del Borri: economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII), Ajuntament de Barcelona, 2009.

Ignacio Orovio, Unfilme narrará la Barcelona rescatada en el viejo Born, in «La Vanguardia», 05-03-2011.

Silvia Angulo, El Born surt de l’UVI, in «Viure-La Vanguardia», 22-01-2012.

Silvia Angulo, El Born obrirà les portes la Diada del 2013, in «Viure-La Vanguardia», 07-09-2012.

Enric Sòria, Centre cultural del Born, arquitectura interior i instai.lacions, As Built, dicembre 2012.

Ramon Suné, Guerra de simbols, in «Viure-La Vanguardia», 15-12-2012.

Gemma Martí, Un nuevo entorno para el Born, in «La Vanguardia-Area BCN», 17-01-2013.

Sitografia

http://www.coac.net/. (visionato nel febbraio 2013)

http://w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuMunicipal (visionato nel fabbraio 2013)

http://elpais.com/. (visionato nel marzo-aprile 2013)

http://www.bne.es/. (visionato nel maggio-giugno 2013)

http://es.wikipedia.orq/.(visionato nel maggio-giugno 2013)

http://www.treccani.it/. (visionato nel giugno 2013)

http://www.fundaciolamaquinistamacosa.com/. (visionato nel giugno 2013)

http://www.enricsoria.com/. (visionato nel giugno 2013)

http://caceresarauitectes.com/. (visionato nel giugno 2013)

http://www.webpcq.com/. (visionato nel giugno 2013)

http://vora-arquitectura.com/. (visionato nel giugno 2013)

Documenti d'archivio (allegati)